Número 8. Setembre de 2017

Arribem al número 8 de La Resistència una mica amb la llengua fora: els esdeveniments de les darrers setmanes han impedit la nostra tasca voluntària d’edició i sortim una setmana després del que és habitual; dicsulpeu-nos, doncs, aquesta inesperada tardança. En els escrits d’aquest lliurament potser hi trobareu algunes raons:

  • Per exemple, la mentalitat carpetovetònica que va dur un seguit de militars espanyols a defensar l’indefensable, una història sobre els límits humans que ens reporta Josep Maria Sebastian a l’article «Els últims de Filipines, l’heroïcitat com a límit de l’estupidesa humana».
  • Igualment, Xavier Borràs ens recorda que la persistència del transfranquisme, concepte encunyat els anys vuitanta a la revista El Llamp, entronca suara –vista la repressió que patim els catalans de cara al referèndum de l’1 d’octubre– amb un concepte més nou, però no menys definitori: democratura. Llegiu-ho a «La democratura espanyola i la llibertat de Catalunya».
  • Nan Orriols també hi fica cullerada, amb el seu habitual estil irònic, però aferrissadament realista, quan opina i aporta dades poc conegudes a «La tirania dels dinosuares», sobre les majories absolutes i els «polítics» que s’eternitzen en els càrrecs, com Joan Clos o Lluís Armet (i tants d’altres).
  • Precisament, Orriols continua delectant-nos amb els seus bitllets mensuals a El Serpent. Aquest cop, amb filosofia, no s’està d’hòsties i afronta la darrera canícula d’estiu amb seny; un mot, canícula, que la nostra lingüista Esther Pujadas, s’encarrega a les Curiositats lingüístiques d’aclarir-nos d’on vé, igual com el pipiripip o, encara, el gran dubte ontològic de tots els temps: fullet o fulletó?
  • El poliperiodista Toni Coromina fa una defensa aferrissada del poeta de Folgueroles a «Verdaguer pobre, perseguit i rebel», un nou/vell esguard, en què ens parla dels últims anys de mossèn Cinto, quan va escriure unes poesies d’intens contingut humà, realistes, sense gaire retòrica i amb poca presència de la providència divina, algunes de les quals fins fa poc inèdites.
  • I un nou llibre, de franc, de la mà del santjoanenc Ferran Miquel, que ha cedit en exclusiva a La Resistència: La importància dels secrets, amb la casa rural El Reixac de rerefons i paisatge. No us el perdeu.

Esperem, si el Regne d’Espanya no ho acaba d’espatllar per la força bruta, tornar el pròxim octubre amb noves històries per reflectir l’esperit dels territoris que, potser, aviat, començaran a ser més lliures. Donec perficiam!

Número 7. Agost de 2017

Encara estem colpits i irats per la barbàrie feixista que va ocórrer a Barcelona, Cambrils, Alcanar i Sant Just Desvern el passat 17 d’agost, just en el moment que estàvem editant el setè lliurament de La Resistència, corresponent a aquest darrer mes canicular. Com la immensa majoria de catalans ja han expressat de forma explícita a carrers i places no solament no tenim por, sinó que ens refermem en els nostres objectius fundacionals per continuar oferint-vos aquesta publicació mensual.

  • En aquesta ocasió, podeu llegir l’interessant article de Josep Maria Sebastián de la sèrie recentment encetada «L’home i els seus límits», que dedica ara a «Pensar no està de moda», amb incursions en filòsfofs com Ernst Bloch, Thomas More, Herbet Marcuse o la mirada poètica de Fernando Pessoa.
  • La nostra lingüista particular, Esther Pujadas, ens explica a les «Curiositats lingüístiques» històries per descobrir nous i vells mots, com xarlatà, «pinganillo» o altres que segurament no sabíem o no havíem descobert encara.
  • Què tenen a veure el president del Barce (el mal dit Barça), la memòria, les notícies i els catòlics i els comunistes? Si ho voleu saber de primera mà no us perdeu els articles de Nan Orriols d’aquest lliurament de la nostra publicació a El Serpent.
  • Un nou llibre —dels imprescindibles—, encara que breu no menys gruixut quant al pensament que expressa:  l’anomenat «Missatge del gran cap Seattle, de la tribu dewamish, al president dels Estats Units, Franklin Pierce», conegut posteriorment sota el nom de Nosaltres som part de la TerraUn dels textos pioners del que posteriorment es va anomenar «ecologia profunda», per bé que arrossega des de fa més quaranta anys problemes sobre la seva autèntica autoria.
  • Toni Coromina tampoc no ha fet vacances i ens conta a «L’ocàs dels pellaires» detalls imperdibles sobrè l’ensulsiada d’una de les indústries més importants de la ciutat de Vic, dels macroprojectes urbanístics que es volen fer en els terrenys de Can Baumann i de la manca de tremps dels sindicats…
  • Sabeu què és l’altextremeny (també conegut com castúo)? Sabeu que el poeta Jose María Gabriel y Galán, mort a 34 anys, feia servir aquesta llengua quasi oblidada per escriure els seus versos, que van merèixer l’atenció de Maragall, Unamuno o Pardo Bazán? Us oferim un text dels imprescindibles: el nostre editor, Xavier Borràs, ho explica a «Un poeta. Gabriel y Galán i “El embargo”».

Que tothom es cuidi molt i estigui atent als temps que vénen…, resistirem!

Número 5. Juny de 2017

Just a les portes del solstici d’estiu, publiquem el cinquè lliurament de La Resistència, aquest cop amb els següents continguts:

  • A la secció de Reportatges, text i fotografies del periodista Josep Maria Sebastian a l’entorn d’un viatge entre folklòric i gastronòmic: «La ruta dels aplecs pel Vallespir»; també Nan Orriols ens delecta amb un seguit de fotografies inèdites del desert, que acompanya amb unes reflexions no menys interessants.a «Desert».Xavier Borràs també ens sorprèn amb la (re)descoberta de qui va ser definit com «el primer home del temps» a Catalunya; n’ha resseguit les traces —poc conegudes— a «Dionís Puig: el primer home del temps quasi oblidat».
  • El llibre que aquest mes us podeu descarregar de franc és un altre text del gran oblidat Joaquim Ruyra (no ens cansarem de llegir-lo). Aquest cop gaudiu de Les coses benignes, una deliciosa història centrada al convent dels Caputxins de Blanes, a la Costa Brava.
  • A la secció d’Articles, Toni Coromina ens aclareix l’esbiaixat concepte que tenen els nord-americans sobre què és resistir a «Hillary Clinton i “la resistència”», punyent com sempre.
  • I no us perdeu els darrers cinc articles del mes de maig d’El Serpent, igual com les cinc Curiositats lingüístiques de l’Esther Pujadas, que aquest cop ens resolt misteris com d’on ve el nom de Google.

Si sou resistents, difoneu La Resistència!