Número 23. Desembre de 2018

Molt més tard del que voldríem –el grip ha fet estralls considerables a ca l’editor–, però fidels al nostre repte mensual, arriba en ple gener el número 23 de La Resistència, amb la vista posada en el quefer quotidià que comporta, encara, el sotmetiment de Catalunya al Regne d’Espanya.

  • Per fer boca, d’entrada, una història antiga que, segons com es miri, sembla de fa quatre dies. L’explica l’ínclit periodista Toni Coromina en el seu article Vic, capital de la Catalunya bilingüe, sense pèrdua.
  • Igualment sucoses les Notes esparses des de la Vall d’en Bas, de l’editor Xavier Borràs, novament recuperat, en què ens parla de la utilitat o inutilitat de la natura i de la consideració de Catalunya des de les institucions com un parc temàtic gegantí.
  • Nan Orriols, per la seva banda, a més del seu habitual article, aquest cop Sense rellotge, sense temps, ens sorpèn amb una entrevista en vídeo amb el singular i autodidacte pintor i artista Àlex Voltà, a més dels seus imperdibles bitllets a El Serpent.
  • Jordi Remolins continua amb els seus crítpics, intrigants, microrelats, i el periodista de llarga trajectòria, Josep Maria Sebastian, ens parla de com hem passat dels «sants» de la nostra infància al nou «periodisme», en la seva secció de «L’home i els seus llímits».
  • I, finalment —last but not least—, n’Esther Pujadas ens alliçona sobre si afrontem o fem front, sobre si l’aigua és de boca o potable, o si per un all o una ceba el que fem és badar (mot d’una roquesa superba). Tot a les clàssiques Curiositats lingüístiques.

Preneu, nota, també, de les pròximes presentacions del llibre d’arrel resistencial  Robots, tòtils i cacanòries, d’Orriols i Pujadas:

—Dijous, 10 de gener a les 6 de la tarda al Bar Centre de Sant Joan de les Abadesses. La presentació serà a càrrec de Josep Santanach. Passeig del Comte Guifré, 6 / Sant Joan de les Abadesses.
— Divendres, 11 de gener a 2/4 de 7 de la tarda a la Biblioteca – Centre Cívic d’Olost de Lluçanès. La presentació serà a càrrec de Dolors Careta. Carrer Escoles, 2 / Olost de Lluçanès.
— Dijous, 17 de gener a les 8 del vespre a la Sala d’Entitats de l’Espai Cultural de Balenyà. La presentació serà a càrrec d’Albert Enguix. Plaça Josep Espona, s/n / Balenyà.

A les darreries de gener el Tribunal Suprem dels espanyols mana de portar els presos polítics catalans a Madrid, amb el tema de la xavalla pressupostària pel mig. No a tot, que quedi clar!

Número 13. Febrer de 2018

Tornem amb La Resistència aquest mes de febrer, encara fred, gèlid en ocasions, com l’Estat que ens vol agenollats i humiliats permanentment —com aquell 23 de febrer de 1981—, per bé que es troba el poble tothora actiu al davant, pacíficament i tossuda. En aquest número 13 hi trobareu tots aquests continguts:

 

 

  • De primer, un nou report del nostre biòleg particular, en Gabriel Borràs, que ens narra amb tot detall a La Mediterrània i el canvi climàtic: ens hi adaptem?, les perspectives quant als treballs fets per l’equip de LIFE MEDACC (MEDiterranean Adaptation to Climate Change) des de 2013 a les conques de la Muga, el Ter i el Segre i les mesures i recomanacions que caldria afrontar per adaptar-nos al canvi climàtic, ara que encara hi som a temps.
  • Segurament, els mateixos que neguen l’evidència del canvi climàtic signarien la Declaració Universal dels Drets Humans (Divisió d’Honor), que ha escrit amb la seva fina ironia en Toni Coromina, amb articles com aquest: «Article 11. Els desgraciats podran ser objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada, en la de la seva família, en el seu domicili i en la seva correspondència.»
  • Xavier Borràs ens introdueix un autor autodidacte, el vigatà Lluís Orriols, de qui publiquem el llibre del mes, inèdit, L’efímera glòria d’Eusebi Molera, un enginyer català que, al seu moment, va ser comparat amb Thomas Edison. D’Orriols en sentirem a parlar novament en pròximes edicions. L’editor de La Resistència, també ens ofereix les Notes esparses des de la Vall d’en Bas d’aquest febrer, on l’art, els isards perduts o les vaccines inútils són motiu de reflexió.
  • Les novetats literàries esclaten abans que la pròxima i desitjada primavera: d’una banda, Viatgem·Vietjam·Vietnam, un nou quadern de poemes (i fotos) de Carles Batalla després de viatjar a l’antic regne d’Au Lac, on «Carreteres de quitranosos sotracs / obren a l’estómac agres esvorancs / de vertigen i halitosi»; de l’altra, dues ressenyes, l’una sobre l’amiga Maria Dolors Farrés i la seva L’hora quieta, que és el títol originari de la novel·la que es convertiria en El monestir de l’amor secret (guardonada com a finalista del Premi Sant Jordi 2007) i que Proa va publicar l’any 2008; l’altra, sobre un llibre, Family Office, de Robert Villesdin, un empresari, que coneix prou bé el descarnat món dels negocis de primera mà, no endebades la novel·la narra les lluites pel poder en el si d’una empresa familiar durant la darrera crisi econòmica.
  • No oblidem l’economia, amb un nou article de Salvador Serra, Localització / Deslocalització, sobre les fal·làcies mediàtiques del 155, o les reflexions de Nan Orriols a Escric sense pensar, en què escriu i pensa acompanyat de Pessoa, Lao Tsé, Epicur o Vicky Lorca. Escriptura i pensament que Orriols continua abocant amb passió a la secció El Serpent.
  • No menys passional podria considerar-se l’article de Josep Maria Sebastian sobre els límits de l’home, en aquest ocasió sobre La pornografia, que d’un motiu pictòric a la Prehistòria, als capitells eclesiàstics o a les gàrgoles medievals, la fotografia, el cinema, el vídeo i les xarxes socials l’han convertida en un gaudi personal i transgressor i en un objecte de consum per a l’excitació dels usuaris, «com ara el rebesavi del rei espanyol, Felip VI, que n’era un gran aficionat i col·leccionava pel·lícules en blanc i negre i mudes que es feia fer per a ell. Tot i així, els tabús i els perjudicis encara existeixen». El mateix Sebastian ens recorda a La vida en poques paraules que està carregat de raó.
  • No menys raonables són les paraules i expressions que ens aporta en aquesta ocasió la nostra Esther Pujadas a les Curiositats lingüístiques que s’endinsa en els misteris dels calçots, els aranyons, la diferència entre «dos» i «dues» o la (mala) salut del català, ara que tant es parla de les «bondats» de la immersió.

El patriota Jordi Carbonell, en aquella mítica manifestació a Sant Boi de Llobregat l’Onze de Setembre de 1976 va exclamar: «Que la prudència no ens faci traïdors». Suara, als catalans més que prudència el que ens cal és paciència i estoïcisme durant dies vinents, tot esperant que les idus de març siguin favorables a la República.