Tanquem el vintè lliurament de La Resistència entrada la tardor, calenta, especialment vistos els cops que novament hem rebut els independentistes, els demòcrates, els antifeixistes, aquest passat dissabte, 29 de setembre, a Barcelona per a denunciar i fer fora els energúmens que s’hi manifestaven (alguns dels qui ens van colpejar el primer d’octubre de 2017), aquesta vegada a mans de la policia catalana…, sí, els mateixos mossos que es deia que «seran sempre nostres». Com anunciava un amic: «Buchs més grans s’han enfonsat». Així ho esperem (i, sobretot, que no tornin a surar, com un Santi Vila qualsevol). Perquè, per damunt de tot, al feixisme no se’l tolera, ans se’l combat arreu. I punt.
- En aquest nou número, una joia d’entrada: la publicació del llibre Robots, tòtils i cacanòries, d’Esther Pujadas i Nan Orriols, que els nostres autors resistents han dedicat als presos polítics i als exiliats catalans, a partir dels articles de tots dos al Diari de Manlleu i a la nostra revista via les Curiositats lingüístiques i El Serpent, de tos dos autors, respectivment, seccions que continuen ben vives en aquestes pàgines. D’aquest volum, que enceta una nova editorial que augurs contundents intervencions, us n’oferim un tast per a anar-ne fent boca.
- També, en les «Novetats Literàries» d’aquest setembre, a més dels sempre intrigants microrelats d’en Jordi Remolins, cal afegir-ne unes notes de Xavier Borràs sobre el darrer llibre publicat per Tom Wolfe —capdavanter del Nou Periodisme—abans de la seva mort: El regne del llenguatge, on fa una crua i dura crítica —no exempta del seu fi sarcasme— a dos suposats grans científics, tòtems intocables de la progressia, com Charles Darwin i Noam Chomsky en un intent d’explicar per què ens hem aturat en el coneixement de l’evolució del llenguatge.
- No menys contundent, dràstic i categòric es mostra el nostre editor, Xavier Borràs, quan a les Notes esparses des de la Vall d’en Bas aborda la qüestió crucial sobre la necessitat d’autoprotegir-se i autodefensar-se per avançar cap a la lliure República i, també, de tornada, sobre el canvi necessari en el sistema democràtic, tot rememorant els remences que fa ben poc han estat visititats de nou per la Revista de Girona.
- Ni la suposada lletjor, com ens conta el periodista Josep Maria Sebastian la seva secció sobre L’home i els seus límits, no se salva de l’esguard esbiaixat d’aquesta societat tan civilitzada, que ha fet confondre uns suposats cànons estètics amb això que en diuen bellesa. Unes imatges d’Elephant Man (que va dirigir brillantment David Lynch) —la trista història d’un home estrafet—, i un record als nans de la Vall de Ribes, els golluts que mal vivien als boscos del Ripollès, reblen aquest interessant article.
- I d’interès és, evidentment, l’opinió que ens amolla en Toni Coromina, que reflexiona a Fills pròdigs —amb aquell to de vegades mofeta que tant agrada—, sobre els joves que avui, a diferència dels qui s’emancipaven ja fa dècades —durant el passat segle—, amb l’excusa de l’atur i la maleïda situació econòmica, jeuen al sofà de cals pares mentre fan zàping i el dropo amb trenta o quaranta anys fets i drets.
- Finalment, last but not least, el nostre novíssim col·aborador, en Jordi Sánchez també relata les calentors polítiques que poden escalfar aquesta Tardor, que en Nan Orriols acompanya en un nou article, No podem oblidar mai, en què aconsella a molts dels polítics unionistes actuals la lectura de La mort de Sòcrates.
Tot sigui per bé, en el camí incansable, insubornable, que el poble ha traçat per arribar a la fita de la plena llibertat.