En aquest setanta-unè lliurament de La Resistència, just acabat d’enfornar el 1r de Maig, el dia dels proletaris (és a dir, els que nodreixen la prole) —encara amb els ulls humitejats per les pluges caigudes els dos darrers dies d’abril— us oferim tot aquest fotimer de textos i audiovisuals:
Aquest mes que comença tindrà, a les darreries, la sonsònia electoral que, al capdavall, té un cost molt elevat per a resultats tan migrats. Penseu-hi!
Arribem al setantè lliurament de La Resistència amb la sensació que els atacs al país per terra, mar i aire acreixen cruelment i «democràtica» a mesura que l’independentisme aguanta i, per bé que ens salva Clara Ponsatí —amb el seu tremp, coratge i valor insubornables—, ens reca l’atac a la presidenta Laura Borràs, condemnada des del lawfare per a gaudi d’espanyolistes i companys de viatge. Tanmateix, a La Resistència suportem l’embat sense defallir i us oferim tot aquest esplet:
Març, de pluja escassa, no ha pogut matar la vella i la jove vora el foc perquè ja fa dies que la calor i la sequera que arrosseguem fan patir els aqüífers assadollats, sense perspectives que el Govern autonòmic faci pràcticament res per a adaptar-nos-hi, no sigui cas que a Espanya s’enfadin perquè es portin a terme iniciatives reals de mitigació davant la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat.
Aquest febrer, mes coix de dies, breu com l’aigua que encara no ha caigut i que deixa el país en una sequera ja extrema —com l’eixutesa i mediocritat dels governants—, imposa, cada cop més, un silenci digne, ni que sigui d’exabruptes i altres atzagaiades. També, és el mes que celebrem sis anys de La Resistència, que en aquest número us ofereix tot això:
Com diu el jove pensador Borja Vilallonga: «Sobre el nostre silenci s’edifica la fortalesa dels abjectes. Ara mateix, mentre el món és pres pels maoistes racistes i genocides, Catalunya continua essent el laboratori dilecte del que li espera al món occidental. La consigna que, finalment, ara comença a córrer entre uns certs àmbits és la de retirar-se de la vida pública i construir la prosperitat dels països en la intimitat i discreció de la vida privada.»
Com que ni ens presentem a les eleccions (sempre espanyoles) ni vivim de les subvencions, anem fent llenya per a escalfar-nos i congriar la necessària revolta, que l’hivern durarà. Estigueu bons!
Esperem que l’any que comença, 2023, ens sigui venturós i [des]reprimit, especialment per als qui encara han de passar pels tribunals de la colònia, als jutges, jutgesses i jutgessis dels quals desitgem la més terrible i eterna de les cagarel·les, acompanyats del nostrat i autèntic caganer (obra d’un dels nostres artistes de capçalera, en Josep Nogué).
La dita popular diu: «Any de fred tardà, res no farà», però sembla que l’hivern ja és aquí malgrat el canvi climàtic. Persisteix la sequera, però segur que rosegaaltars com Oriol Junqueras la resoldran amb alguna marededéu migrant que s’ha endut sota el braç de la conquesta de les Amèriques, com va fer Franco amb el braç incorrupte de santa Teresa just abans de dinyar-la ara ha fet quaranta set anys, o com va fer aquell conseller sòmines, Francesc Baltasar, gràcies a les oracions del qual davant de la Moreneta una mica més i tenim el diluvi universal.
Entrat novembre, en la diada dels morts, encara amb calor extrema, us oferim el número d’octubre de La Resistència, el seixanta-cinquè, amb tot dat i beneït:
Si la fi d’aquest món no és imminent, nosaltres hi serem, resistents de mena com som, fins i tot contra el neolític.
Per a poder trobar-nos fraternalment, us esperem aquest vinent dijous, 20 d’octubre, en la Primera Trobada de La Resistència, que tindrà lloc a les set del vespre al restaurant de la Solana del Ter, a tocar de Ripoll.