Aquest febrer, mes coix de dies, breu com l’aigua que encara no ha caigut i que deixa el país en una sequera ja extrema —com l’eixutesa i mediocritat dels governants—, imposa, cada cop més, un silenci digne, ni que sigui d’exabruptes i altres atzagaiades. També, és el mes que celebrem sis anys de La Resistència, que en aquest número us ofereix tot això:
Com diu el jove pensador Borja Vilallonga: «Sobre el nostre silenci s’edifica la fortalesa dels abjectes. Ara mateix, mentre el món és pres pels maoistes racistes i genocides, Catalunya continua essent el laboratori dilecte del que li espera al món occidental. La consigna que, finalment, ara comença a córrer entre uns certs àmbits és la de retirar-se de la vida pública i construir la prosperitat dels països en la intimitat i discreció de la vida privada.»
