«Dona i pomer», acrílic sobre tela (1 m x 1 m), de Nan Orriols
Fineix l’any 2023 amb moltes més ombres que no pas llums pel que fa al futur que ens espera com a catalans i, és clar, com a humans. Per a l’any que ara encetem, el bixest 2024, no ataüllem —des de les muntanyes seques i la ruralia greument contaminada per la pol·lució metropolitana— res de bo si els éssers vius pensants no fem l’esforç d’un canvi radical en el nostre quefer quotidià.
En tot cas, mentre encara durem i perdurem, La Resistència continua el camí, en aquest número i amb aquestes creacions:
El pacte d’investidura amb alguns dels enemics dels catalans ja és un fet, amb què s’ha aclarit el panorama —després de sis anys del Primer d’Octubre—, per bé que l’anomenada Llei d’amnistia penja del fil de l’Espanya neofranquista (judicatura, militars, forces policíaques, serveis secrets…). O fem net o el futur serà molt negre. Pinten bastos!
Mentrestant, en aquest setanta-setè número de La Resistència hi trobareu:
Pel que fa a l’actual guerra a Israel, cal dir que hi ha els Estats i hi ha els pobles, i entre els uns i els altres hi ha una contradicció, de manera que una cosa és l’Estat sionista, horrible, i una altra el poble jueu, magnífic; de la mateixa manera que una cosa és el poble palestí, admirable, i una altra cosa Hamàs, simple feixisme teocràtic. Cal una revolució que enruni els Estats i agermani els pobles. També, als països catalans.
La revolta catalana, tot i els intents d’amortallar-la, continua viva i amb esperit de persistència des del 1r d’Octubre de 2017. [Foto: Jordi Borràs.]Finit setembre, no sembla que la calor afluixi i encetem la tardor amb el clima encara rebec i els ecos de la rendició en quasi tots els fronts, tret dels del poble que ha cridat Via fora!, per bé que sense el sometent que avialment acompanya l’autodefensa dels catalans.
Per bé que quan l’octubre serà finit, morirà la mosca i el mosquit, nosaltres tornarem, sempre amb l’esperit d’Urquinaona, irredemptistes que som de mena.
Potser quan tornem de la vacança estival Catalunya s’haurà esberlat com aquest pi enmig d’un camí, sense deixar avançar ni retrocedir. [Foto: Xavier Borràs.]El setanta-quatre número de La Resistència, de juliol de 2023, us ofereix aquests continguts:
El resultat de les eleccions municipals del 28M a Barcelona, segons Nan Orriols.
Ara que la sonsònia electoral amenaça juliol, ve molt a tomb de llegir i reflexionar sobre un breu text que la novel·lista Taylor Caldwell atribueix a Marc Tul·li Ciceró (106 aC-43 aC) a la novel·la A Pillar of Iron:
«Una nació pot sobreviure als seus bojos i, fins i tot, als ambiciosos. Però no pot sobreviure a la traïció interna. Un enemic a les portes és menys temible, perquè és conegut i porta la seva bandera al descobert. Però el traïdor es mou lliurement dins dels murs, propaga rumors pels carrers, escolta a les mateixes sales del govern. Perquè el traïdor no sembla un traïdor; parla de manera familiar a les seves víctimes i utilitza els seus rostres i els seus arguments, apel·lant a la baixesa enterrada en el cor dels homes. Podreix l’ànima d’una nació; treballa secretament i ocult durant la nit per a esfondrar els pilars de la ciutat; infecta el cos polític fins que no pot resistir més. Un assassí és menys de témer. El traïdor és la pesta».
El mes vinent, al vint-i-tresè dia, se’ns reclama de votar a Espanya amb la pastanaga de la por, com ja han fet manta vegades i sempre amb el mateix resultat, siguin les «esquerres» o «les dretes» les que s’enduen les menjadores: l’anorreament de Catalunya. Per pensar-hi, doncs.,
L’independentisme conscient ha fet un vot de càstig (via abstenció i vot nul) a les eleccions municipals del passat 28M que ha segrestat més de 350.000 vots als partits processites. Ja s’ha dit tot, per activa i per passiva, així que s’ho facin mirar i no vinguin ara amb la sonsònia —Sánchez se les veu a venir i convoca eleccions a les Corts espanyoles el 23 de juliol– que ve el llop de la «dreta i l’extrema dreta» i que alguna cosa s’ha de fer per «salvar Espanya» quan, de fet, si no cau sola només cal que empenyem i es desintegrarà, tal com va vaticinar Josep Maria Batista i Roca i va profetitzar el savi Alexandre Deulofeu.
Mentrestant, a La Resistència, tenim tot això a oferir-vos:
Il·lustració de Nan Orriols (100 cm x 100 cm), que amb motiu de la commemoració dels 30 anys de la Fundació Dr. Trueta de Vic, ha donat a l’entitat, junt amb 50 còpies digitals.
En aquest setanta-unè lliurament de La Resistència, just acabat d’enfornar el 1r de Maig, el dia dels proletaris (és a dir, els que nodreixen la prole) —encara amb els ulls humitejats per les pluges caigudes els dos darrers dies d’abril— us oferim tot aquest fotimer de textos i audiovisuals:
Aquest mes que comença tindrà, a les darreries, la sonsònia electoral que, al capdavall, té un cost molt elevat per a resultats tan migrats. Penseu-hi!
