Esperem que l’any que comença, 2023, ens sigui venturós i [des]reprimit, especialment per als qui encara han de passar pels tribunals de la colònia, als jutges, jutgesses i jutgessis dels quals desitgem la més terrible i eterna de les cagarel·les, acompanyats del nostrat i autèntic caganer (obra d’un dels nostres artistes de capçalera, en Josep Nogué).
La dita popular diu: «Any de fred tardà, res no farà», però sembla que l’hivern ja és aquí malgrat el canvi climàtic. Persisteix la sequera, però segur que rosegaaltars com Oriol Junqueras la resoldran amb alguna marededéu migrant que s’ha endut sota el braç de la conquesta de les Amèriques, com va fer Franco amb el braç incorrupte de santa Teresa just abans de dinyar-la ara ha fet quaranta set anys, o com va fer aquell conseller sòmines, Francesc Baltasar, gràcies a les oracions del qual davant de la Moreneta una mica més i tenim el diluvi universal.
Entrat novembre, en la diada dels morts, encara amb calor extrema, us oferim el número d’octubre de La Resistència, el seixanta-cinquè, amb tot dat i beneït:
Si la fi d’aquest món no és imminent, nosaltres hi serem, resistents de mena com som, fins i tot contra el neolític.
Per a poder trobar-nos fraternalment, us esperem aquest vinent dijous, 20 d’octubre, en la Primera Trobada de La Resistència, que tindrà lloc a les set del vespre al restaurant de la Solana del Ter, a tocar de Ripoll.
[Foto de Xavier Borràs. L’estany de Monestero (2.174 m), al municipi d’Espot (Pallars Sobirà), dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.]
Juliol d’incendis i calor extrema, d’insistència en la maldat (jocs d’hivern al 2030) i de rendició absoluta al jou espanyol (assetjament a Laura Borràs), mentre defensem, insistentment, la bellesa de la natura que sembla morir sota l’estultícia humana. Vet aquí, doncs, el número 63 de La Resistència:
Que passeu unes bones vacances, si podeu. Ens tornem a trobar a les darreries de setembre!
Si el juliol us atansa, doneu-vos ansa!
El maig que hem passat no ha fet bona la dita de «cada dia un raig», ans hem tingut temperatures estiuenques de calor en plena primavera —mai vistes fins ara—, que han arribat als 35°C de mitjana en molts indrets, mentre en dies posteriors s’ha arribat a temperatures mínimes de 12°C en el mateixos llocs. Un exemple, doncs, del canvi i l’emergència climàtica que ens hem procurat entre tots. Per això, i més, en aquest lliurament magenc de La Resistència hi podreu trobar:
I al juny (la falç al puny!) continueu amb la dèria de parlar sempre en català, fins i tot a risc de ser assenyalats per voler defensar —com fan arreu del món amb les seves llengües— la pròpia identitat.
Vigileu el gran germà, que a més d’espiar-nos aviat ens obligarà a delatar-nos.