Número 16. Maig de 2018

El raig de La Resistència aquest mes de maig aporta noves allunyades de la trepidant sonsònia metropolitana, amb tanta pluja que ens ha amarat els pensaments, no pas a enaiguar-los, ans per a fer-los més vívids i transparents.

I ara que sembla que tot es desintegra no hi ha res de millor que tocar de peus a terra des de la plana i des de la muntanya. Heus-les aqui:

  • Torna irredempt el nostre biòleg de capçalera, Gabriel Borràs, amb un imprescindible article, Delta de l’Ebre: és l’hora del riu, en què narra el debat que es va produir el passat 26 d’abril a Deltebre amb motiu de la presentació del documental Sediments i les veritats que, com a glops, li va fer empassar, sense ppietat, a l’antic president de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), Rafael Romeo, arran del contingut de la seva intervenció en l’hora llarga de discussió.
  • El periodista vigatà Toni Coromina ens parla a La mòmia de Vic d’aquesta joia arqueològica que fins fa dues dècades era ignorada pels autòctons.
  • Nan Orriols, a banda dels seva habitual i incisiva secció d’El Serpent —aquest cop amb divertides epístoles incloses—, ens compara en l’article Ofegats la situació a Espanya amb la indecent invasió de plàstics dels oceans.
  • El nostre editor, Xavier Borràs ens entreté, novament, a les Notes esparses des de la Vall d’en Bas —on viu exiliat—, sobre la recent descoberta de poblament ara fa deu mil anys al Pirineu —contradint el dogma científic fins ara vigent—, insisteix sobre les plagues que ens proporciona el canvi climàtic i l’agrobusinees i dispara a fons sobre la corrupció intrínsecament espanyola. També, ens ofereix una ressenya de Max i Odile, raó i passió, la darrera novel·la del savi Antoni Lloret Orriols, pioner en la lluita antinuclear a Catalunya, tal com es demostra en el vídeo que podreu veure d’una entrevista que el periodista Xavier Bosch li va fer fa vuit anys a TV3.
  • Atenció als límits humans de que serialment ens parla Josep Maria Sebastian, aquest cop sobre la por, i amb l’imperdible film Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens, més coneguda com a Nosferatu, una pel·lícula alemanya dirigida per FriedrichWilhelm Murnau i estrenada el 1922, basada en la famosa novel·la Dràcula, escrita per Bram Stoker.
  • Ens plau molt, també, oferir-vos un nou llibre de franc, aquesta vegada el facsímil del primer número de la col·lecció dels «Quaderns Blaus», La Nostra Gent. Santiago Rusiñol, publicat per la Llibreria Catalònia la tardor de 1925 i que és una joia biogràfica d’aquest gran pintor i escriptor que fou Santiago Rusiñol.
  • També, a les «Novetats literàries» hi trobarem els primaverals i endemoniats relats inèdits de l’amic Jordi Remolins, que insisteix a retratar personatges i situacions que semblen impossibles i que ens esperonen la imaginació.
  • I, last but not least, podem esbrinar d’una vegada si «pla, plànol o planell», una de les Curiositats lingüístiques amb què ens alliçona l’Esther Pujadas.

Arriba juny, no sabem si amb la falç al puny, però certament ben lluny de la República somniada, que ara mateix ha esdevingut una nova rendició davant d’aquesta Espanya corrupta que es desintegra.

Número 15. Abril de 2018

Enllestim l’abril primaveral —de pluges, calors, pluges— amb l’edicio ja quinzena de La Resistència, cada dia més colpits i indignats pel comportament nefand del Regne d’Espanya i els seus sequaços, dignes hereus d’aquells versos de Joan Salvat-Papasseit:

Castella la Nova / Castella la Vella / jou i malvestat. / Les crostes li surten pel front i les celles / i és soberga en mal [Les Conspiracions, que podeu llegir al número 9 de La Resistència].

En aquest número, doncs:

  • Un llibre (una edició medieval) fonamental i de gran interès, ara que és imminent el segle de les dones: El llibre de les dames, de Christine de Pisan. Aquesta veneciana, fincada després a París, va ser capaç de fer una obra al segle XV que  crea per a les dones una proposta que fins llavors no havia estat contemplada, un ginecotopia. D’exquisida radicalitat, transcendeix els valors androcèntrics del seu temps i planteja una humanitat en femení.
  • Un article d’en Toni Coromina que ens duu nostàlgia i records inesborrables a Osona, Vic, Liverpool, on aprofundeix sobre música i locals osonencs del segle passat arran de la trobada que va moderar en un debat titulat «Osona, el Liverpool català?», celebrat a la Jazz Cava, amb motiu de la celebració dels actes de «Vic, Capital de la Cultura Catalana 2016».
  • Un record, anotat per Xavier Borràs, quaranta-quatre anys després, de la cançó portuguesa de Zeca Afonso, associada a la Revolució dels Clavells, «Grândola, Vila Morena», que el Movimento das Forças Armadas (MFA) va utilitzar com a senyal per a començar el cop d’estat contra la dictadura salazista el 25 d’abril de 1974. Per cert, una revolució que va triomfar unilateralment i i il·legal.
  • No menys vistós i esperpètinc, en aquest cas, és el vídeo que acompanya un article d’en Nan Orriols, La setmana Santa que no s’acaba mai. Hi refereix el fet, entre d’altres, que quatre ministres del Govern espanyol van corejar durant aquesta celebració pasqual a Sevilla l’hime de la Legión, «El novio de la muerte», símptoma de l’Espanya nacionalcatòlica que patim.
  • Encara, al límit, de què li plau escriure a l’amic Josep Maria Sebastian, descobriu —si no la coneixíeu—, la història de Simeó l’Estilita a l’article L’home i els seus límits. L’aïllament, una contalla que Luis Buñuel va explicar magistralment a Simón del desierto, film que acompanya el bitllet del periodista ripollès.
  • El nostre editor, Xavier Borràs, no ha oblidat les seves Notes esparses des de la Vall d’en Bas, on s’entristeix per les conseqüències del canvi climàtic amb una història sobre l’eruga del boix, o sobre el maltracte als elefants de circ (que a les Espanyes encara torturen), però amb esperança, vistos els deu anys que fa que surt EcoDiari, l’única públicació ecologista en català independent.
  • Novetats literàries: d’una banda una ressenya obligada, no solament per l’amistat que ens hi uneix i perquè és, també un dels nostres resistents: Eros, de Gabriel Salvans, un volum de poesies, editat amb amor i cura, els mateixos amor i cura que va tenir per a la seva gata Tana, a qui dedica set poesies després del seu malaurat traspàs; de l’altra, en Jordi Remolins continua apostant —i molt ben fet que fa—, pels Microrelats, que oferim en exclusiva: punyents, sagnants, de fina ironia de o sarcasme recalcitrant.
  • Esther Pujadas ens introdueix en nous aprenentatges en les seves Curiositats lingüístiques, aquest cop relacionades amb els noms del pas del temps, la gastronomia o altres dubtes que ens poden assaltar en el millor moment.
  • També, en Nan Orriols amb la seva ploma que cisalla, a la seva secció estrella, El Serpent, qüestions que tenen a veure amb les llistes d’espera o amb els «feixucs« tertulians.
  • Estigueu bons, si més no aquest maig vinent, en què la desintegració d’Espanya és un senyal de la victòria catalana!

Número 14. Març de 2018

Enllestim aquest número 14 de La Resistència, corresponent al mes de març, aquest Divendres Sant pasqual, amb la primavera encara tímida, de capvespres enfredorits, ventades i flors, majoritàriament grogues, que comencen a mostrar-se esponeroses. Tanmateix, un vent de malvestats és el que ens assota de fa dies i dies, ara amb la gairebé totalitat del govern català a la presó i el president Carles Puigdemont custodiat en terres alemanyes. Però, resistim, continuem apostant per allò que ens pertoca i no ens afebleix, ans reforça el nostre pensament i el nostre sentiment de comunitat, conjurats com estem per la llibertat. En aquest nou lliurament, doncs, hi trobareu:

  • L’espaterrant història que ens conta el periodista Toni Coromina a «Los Borbones en pelota, una sàtira avui impensable», un relat cronològic de la vida i miracles a la cort de la Reina Isabel II que reproduïa unes fantàstiques aquarel·les pornogràfiques realitzades pel poeta Gustavo Adolfo Bécquer  i pel seu germà, el pintor Valeriano Domínguez Bécquer.
  • No menys impactants són els articles que ens ofereix Nan Orriols en aquesta edició: d’una banda, un sobre aquesta banda de «Societat Civil Catalana» (amb el vídeo arxifamós de la cabina dels Germans Marx a Una nit a l’òpera), i, de l’altra «Esclaus», sobre la retirada de l’estàtua Antoni López a Barcelona per part de l’Ajuntament d’Ada Colau, tan populista ella. I no us perdeu els habituals bitllets d’Orriols a El Serpent.
  • L’editor de La Resistència, Xavier Borràs, des de la Vall d’en Bas, insisteix amb les seves Notes esparses, aquest cop dedicades al concepte de L(a)normalitat —anormalitat/normalitat— en relació, per exemple, al temps hivernal (que enguany ens ha dut bona neu) o les pallisses que reparteixen alguns policies (que no deuen ser del grup aquell d’«els mossos seran sempre nostres»); també, ens vol fer reflexionar sobre la mort d’un llop solitari a Monts-ras i tenir un recordatori viu per a Manuel de Pedrolo, ara que en commemorem el centenari del naixement.
  • El també resistent i amic de La Resistència, el dissenyador gràfic Jordi Canelles, fa un sentit homenatge textual i il·lustrat als refugiats catalans de la Guerra d’Agressió (1936-1939) al seu blog personal, sobre Ribesaltes. Èxode. Holocaust. Memòria, que ens plau molt de reproduir en aquest número.
  • Igualment —resistent i col·lega des dels inicis—, Josep Maria Sebastian ens narra el mestratge quasi anònim de la gran Victòria dels Àngels (catalana d’adopció) en comparació amb l’evasora dimpostos Montserrat Caballé, que durant anys i panys va fer mans i mànigues perquè la primera no cantés al Liceu.
  • I fins a tres novetats literàries: d’entrada, la creativa aportació del mecànic de bicicletes Jordi Remolins, amb els seus inèdits «Microrelats»; de segon, un fet històric que calia ressenyar: la donació a la Universitat de Vic del llegat de l’escriptora Maria Dolors Orriols, una intel·lectual molt poc coneguda de qui caldrà parlar ben aviat; finalment, un Nou lliurament de «Poder i diners de la jet-set d’Osona i el Ripollès», d’Albert Anglada.
  • No podia ser que Joan Maragall no entrés a formarpart, també, de la nostra galeria d’il·lustres autors a recuperar. El llibre d’aquesta ocasió marcenca és un facsímil d’una edició de 1909 feta per a gaudi d’infants i joves, que podeu descarregar-vos de franc a Tria Joan Maragall.
  • I, las but not least, la infatigable Esther Pujadas, que en aquesta edició ens desembulla mots com l’eixavuiro osonenc, el carall (Bernat), el conseqüent o consegüent i, encara, l’origen de febrer, tot a les imperdibles Curiositats lingüístiques.

Estigueu bons i bones, i que tothom es mantingui fidel i amatent a la primavera catalana.

Número 13. Febrer de 2018

Tornem amb La Resistència aquest mes de febrer, encara fred, gèlid en ocasions, com l’Estat que ens vol agenollats i humiliats permanentment —com aquell 23 de febrer de 1981—, per bé que es troba el poble tothora actiu al davant, pacíficament i tossuda. En aquest número 13 hi trobareu tots aquests continguts:

 

 

  • De primer, un nou report del nostre biòleg particular, en Gabriel Borràs, que ens narra amb tot detall a La Mediterrània i el canvi climàtic: ens hi adaptem?, les perspectives quant als treballs fets per l’equip de LIFE MEDACC (MEDiterranean Adaptation to Climate Change) des de 2013 a les conques de la Muga, el Ter i el Segre i les mesures i recomanacions que caldria afrontar per adaptar-nos al canvi climàtic, ara que encara hi som a temps.
  • Segurament, els mateixos que neguen l’evidència del canvi climàtic signarien la Declaració Universal dels Drets Humans (Divisió d’Honor), que ha escrit amb la seva fina ironia en Toni Coromina, amb articles com aquest: «Article 11. Els desgraciats podran ser objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada, en la de la seva família, en el seu domicili i en la seva correspondència.»
  • Xavier Borràs ens introdueix un autor autodidacte, el vigatà Lluís Orriols, de qui publiquem el llibre del mes, inèdit, L’efímera glòria d’Eusebi Molera, un enginyer català que, al seu moment, va ser comparat amb Thomas Edison. D’Orriols en sentirem a parlar novament en pròximes edicions. L’editor de La Resistència, també ens ofereix les Notes esparses des de la Vall d’en Bas d’aquest febrer, on l’art, els isards perduts o les vaccines inútils són motiu de reflexió.
  • Les novetats literàries esclaten abans que la pròxima i desitjada primavera: d’una banda, Viatgem·Vietjam·Vietnam, un nou quadern de poemes (i fotos) de Carles Batalla després de viatjar a l’antic regne d’Au Lac, on «Carreteres de quitranosos sotracs / obren a l’estómac agres esvorancs / de vertigen i halitosi»; de l’altra, dues ressenyes, l’una sobre l’amiga Maria Dolors Farrés i la seva L’hora quieta, que és el títol originari de la novel·la que es convertiria en El monestir de l’amor secret (guardonada com a finalista del Premi Sant Jordi 2007) i que Proa va publicar l’any 2008; l’altra, sobre un llibre, Family Office, de Robert Villesdin, un empresari, que coneix prou bé el descarnat món dels negocis de primera mà, no endebades la novel·la narra les lluites pel poder en el si d’una empresa familiar durant la darrera crisi econòmica.
  • No oblidem l’economia, amb un nou article de Salvador Serra, Localització / Deslocalització, sobre les fal·làcies mediàtiques del 155, o les reflexions de Nan Orriols a Escric sense pensar, en què escriu i pensa acompanyat de Pessoa, Lao Tsé, Epicur o Vicky Lorca. Escriptura i pensament que Orriols continua abocant amb passió a la secció El Serpent.
  • No menys passional podria considerar-se l’article de Josep Maria Sebastian sobre els límits de l’home, en aquest ocasió sobre La pornografia, que d’un motiu pictòric a la Prehistòria, als capitells eclesiàstics o a les gàrgoles medievals, la fotografia, el cinema, el vídeo i les xarxes socials l’han convertida en un gaudi personal i transgressor i en un objecte de consum per a l’excitació dels usuaris, «com ara el rebesavi del rei espanyol, Felip VI, que n’era un gran aficionat i col·leccionava pel·lícules en blanc i negre i mudes que es feia fer per a ell. Tot i així, els tabús i els perjudicis encara existeixen». El mateix Sebastian ens recorda a La vida en poques paraules que està carregat de raó.
  • No menys raonables són les paraules i expressions que ens aporta en aquesta ocasió la nostra Esther Pujadas a les Curiositats lingüístiques que s’endinsa en els misteris dels calçots, els aranyons, la diferència entre «dos» i «dues» o la (mala) salut del català, ara que tant es parla de les «bondats» de la immersió.

El patriota Jordi Carbonell, en aquella mítica manifestació a Sant Boi de Llobregat l’Onze de Setembre de 1976 va exclamar: «Que la prudència no ens faci traïdors». Suara, als catalans més que prudència el que ens cal és paciència i estoïcisme durant dies vinents, tot esperant que les idus de març siguin favorables a la República.

 

 

Número 12. Gener de 2018

Tot just amb aquest dotzè lliurament de La Resistència arribem —més tard del que voldríem— al primer any de vida a la xarxa. I ho fem amb el mateix esperit i compromís que ens van fer néixer i que, al llarg d’aquests dotze mesos, ha aplegat entorn del projecte no solament fidels lectors sinó, alhora, un bon gruix de col·laboradors. Gràcies, doncs, a totes i a tots per la confiança. Aquí és a casa vostra.

 

  • En aquest primer número de 2018, sense que serveixi de precedent, com ens diu ell mateix —o perquè sí en serveixi—, Toni Coromina ens regala una facècia entorn l’Entronització d’Inés I, emperadriu de Tabarnia, amb la sucosa llista dels qui van assistir a tan magna celebració 155nenca.
  • Més seriosa, com és habitual, és l’aportació del periodista Josep Maria Sebastian, que ens parla a L’home i els seus límits. La capacitat d’adaptació  de la més que demostrada capacitat de l’espècie humana per adaptar-se a qualsevol dificultat geogràfica o climàtica.
  • L’editor de La Resistència, Xavier Borràs, ens convida a les seves noves Notes esparses des de la Vall d’en Bas —on viu exiliat de la metròpoli que l’abassegava—, uns bitllets breus, però concisos —que anirà renovant mes a mes—, sobre l’impacte dels nous temps en la vida pròpia i aliena, que ens afecta a tots.
  • Més nostàlgica, però no menys entretinguda, és la mirada que ens invita a fer Nan Orriols d’El negro zumbón, amb Silvana Mangano (1951)…, no tant per mirar enrere sinó per descansar una estona del 155 perpetu en què hem viscut sempre. D’ell mateix, no us perdeu la tercera i última part de «Dies del 155» i una aproximació al conflicte de Sixena a la secció d’obligada lectura El Serpent.
  • També ens acosten als usos de la llengua Esther Pujadas, a les «Curiositats lingüístiques», que ens pregunta si caguem com cal, sí o si…, o no!; i Josep Maria Sebastian a «La vida en poques paraules», que ens descobreix l’última pregunta.
  • Jordi Remolins — «Mecànic de bicicletes per imperatiu vital, pseudo-periodista, escriptor autoeditat, psicòpata frustrat i onanista a estones perdudes»— ens ofereix a les «Novetats literàries» quatre imperdibles contes brevíssims sota el títol «Tècnica d’avortament domèstic i altres narracions».
  • Ah, i no oblidem un nou llibre, aquest de Jacint Verdaguer, de qui oferim Lo mariner de Sant Pau i altres rondalles, just un any després que iniciàvem el servei de llibres de franc de La Resistència amb el llibre Vida íntima de mossèn Cinto, de Joan Güell.

Amb l’inici de 2018, el resum que us oferim de cada número —fins ara encapçalat per una caplletra— anirà il·lustrat amb alguna de les obres del llibre Indi, de Nan Orriols.

Número 11. Desembre de 2017

Gairebé a tocar del darrer dia de l’any, us oferim l’onzena edició de La Resistència, sotmesos encara al 155 dels pebrots (espanyols). Continuem, doncs, amb el Govern legítim exiliat a Brussel·les i pres en cel·la mesetària o en llibertat condicional en aquest país ple de colons i d’esclaus.

  • Nan Orriols, amb la seva inveterada ironia, ens parla del sexe i del poder amb exemples històrics, com el fabulós Happy birthday, Mr. President, de la malaguanyada Marilyn Monroe (no us en perdeu el vídeo). Llegiu, doncs, Poder, sexe i una reflexió sobre l’assassinat de John F. Kennedy. De n’Orriols continueu, també, llegint-ne els articles d’El Serpent, els darrers publicats al Diari de Manlleu.
  • El periodista de combat Toni Coromina fa un repàs per davant i per darrere dels insans costums que ens duen aquestes festes de les darreries de cada any a Nadal: llums i foscors, que ens il·lumina sobre l’estupidesa humana.
  • Josep Maria Sebastian no és menys punyent en la seva secció «L’home i els seus límits» amb la nova aportació sobre L’autoengany, tan fotudament (in)humà; no us perdeu, a més a més, la nova incursió a la secció La vida en poques paraules, que esbrina sobre quines són les que piquen totes, si les maces o les masses.
  • L’esforçat editor, de vida precària, Xavier Borràs fa una crida a la responsabilitat dels jornalistes en l’article El periodisme català davant la cruïlla de la rendició, amb uns versos de colofó. També, ha recercat en la vida i l’obra del folklorista i poeta del Lluçanès Josep-Maria Vilarmau, l’autor que ens aporta el llibre d’aquest mes, Holocaust, un testimoni colpidor de l’amor d’un pare per la sobtada mort del fill de 16 anys en els convulsos anys de la postguerra.
  • Igual d’esforçada és la tasca de reconeixement lingüístic que ens ofereix Esther Pujadas a les «Curiositats lingüístiques», aquest cop amb peces que ens aclareixen si som tòtils o gamarusses o si podem anar amb vambes a fer un àpat slowfood.
  • I, finalment —last but not least—, dues novetats literàries: l’una ens l’aporta Xavier Borràs sobre el darrer llibre de la trilogia universitària del savi vigatà Ricard Torrents, que acaba de publicar via Eumo La meva aposta per la Universitat. Una història per al futur, un relat viu i viscut sobre el restabliment de la universitat a Vic; l’altra és la incorporació als rengles resistents del jove ripollès Jordi Remolins, que ens ofereix la imperdible narració Espiral de dolor, la història d’un llenyataire que esdevé un atracador.

Amb l’any que fineix desitgem a tothom, especialment als resistents, un Millor Any 2018. Que sigui el dels desplegament de la República.

Número 10. Novembre de 2017

Arriba, més tard del que voldríem —el temps ens fuig entre les mans de tantes tasques que hem d’atendre— el número 10 de La Resistència, corresponent a aquest mes de novembre, ja fredorós, encara amb el Govern legítim exiliat a Brussel·les o pres a Madrid, com els Jordis.

  • En aquest lliurament ens plau molt de fer-vos partícips d’una nova aventura d’en Nan Orriols –anima primera de la nostra publicació–, que ens anuncia, de la mà de Xavier Borràs, exposició i llibre. Podeu seguir la presentació a l’article Nan Orriols exposa la seva obra pictòrica a la galeria El Carme de Vic i el llibre «Indi. Estampes i aforismes» i descarregar-vos l’excel·lent volum Indi, Estampes i aforismes, com sempre de franc. Borràs també ens presenta una imperdible novetat literària per als amants de la neu i de la muntanya: La Cerdanya. Esquí de muntanya per a petits i grans, de Ramon Orriols i Ricard Molina, veritables coneixedors d’aquests indrets cerdans.
  • Del mateix Nan Orriols podeu llegir —a més dels habituals bitllets d’El Serpent— un article en homenatge al guiller Pere  Torras, recentment traspassat, on en ens recorda la bella història que va escriure a Ànimes sobre el gos Pardu, que durant tants anys va acompanyar l’estadant de l’Espluga en els seus quefers ramaders. Ho podreu llegir a Un dia en Pardu, l’altre en Pere.
  • I en Toni Coromina fa un viatge a la psicodèlia i els joves contraculturals dels anys setanta i vuitanta a Vic i a la comarca d’Osona amb l’article La contracultura dels anys setanta i vuitanta a la Catalunya de terra endins, on podem fer sorprenents descobertes comunes a molts i moltes dels qui vam viure aquella esperançadora època.
  • Un temps no tan positiu, just al contrari, és el que ens retrata Josep Maria Sebastian a L’home i els seus límits. La capacitat de causar dolor, on dóna detalls de com els dogmes han estat sempre els impulsors de les pitjors salvatjades humanes, des de les garrotades que va pintar Goya, fins a les històries per a no dormir a l’Illa del Diable de la Guaiana francesa o al Guantánamo cubà de la mà dels militars dels EUA.
  • Per cert, seguint la petja de les Curiositats lingüístiques d’Esther Pujadas –que en aquesta ocasió ens descobreix els secrets lèxics de les «calamitats» o la singular «rodalia»—, el mateix Sebastian enceta una nova secció, dedicada al rerefons de dites i frases fetes quasi perdudes, sota el títol La vida en poques paraules, on sou cridats a aportar-hi les vostres troballes.
  • I, també, constatem una nova signatura, la de Salvador Serra, professor vigatà de Comerç Internacional, un dels membres fundadors de La Resistència —no endebades és membre del Consell Editorial—, que s’enceta amb un breu informe sota el titol Hi ha vida més enllà de la Unió Europea?.

Estigueu bons durant el que queda d’aquest 2017, l’any que l’independentisme ha descobert sota la catifa espanyola que la Dictadura, suposadament enterrada el 1978, és ara més viva que mai.

 

 

Número 9. Octubre de 2017

«Quan octubre ha finit, mort la mosca i el mosquit.» No sabem, a hores d’ara, si el canvi climàtic finirà amb els sàpiens, però en aquest nou lliurament de La Resistencia, el número 9 —corresponent a aquest mes tardoral– alguns articles i reports en parlen a bastament, tant del punt de vista de l’acció dels éssers humans damunt del planeta (o del Regne d’Espanya damunt els catalans) com dels esperons anímics que ens proveeixen l’art i els poetes.

  • Tenim, d’entrada, un informe demolidor, «Un altre tren que arriba a l’estació: l’adaptació al canvi climàtic», del biòleg Gabriel Borràs, amb l’aixopluc dels Científics Catalans per la Independència, que aposta per la «intel·ligència emocional col·lectiva» per afrontar els reptes del canvi climàtic, especialment la gestió dels béns naturals, com l’aigua.
  • Després, en relació amb el sofert procés cap a la independència —ara ja amb presos polítics i la repressió que ve del 155—, hi tenim sengles articles de Josep Maria Sebastian («L’home i els seus límits. La història inaturable») i Nan Orriols («Sàpiens per la independència»), de qui també heu de seguir els seus bitllets setmanals a El Serpent.
  • En el mateix sentit, el llibre que oferim aquest mes, Les Conspiracions, del poeta proletari Joan Salvat-Papasseit, no solament és un cant d’enyorança a la terra, sinó, també, un retrat de la Castella «ferrenya i aspra» que atàvicament oprimeix els pobles.
  • I en Toni Coromina que ens ofereix una pregona reflexió a l’article «Matar en nom de Déu», des de l’antigor fins ben bé avui mateix.
  • I els poetes, què hi diuen? L’un, Josep Riera, poeta del Lluçanès, és entrevistat per Josep Maria Sebastian, i ens descobreix aspectes d’aquest poeta-pagès d’Oristà; en l’altre, Xavier Borràs fa un report de la tasca plàstica i poètica de Gabriel Salvans a la xarxa Instagram, on ja aplega 111 fotografies sota el lema «Tu i el llibre», sempre lluny de l’enrarit ambient metropolità, com bé escau en La Resistència.
  • Finalment, last but not least, la nostra lingüista, Esther Pujadas, ens ajuda, a les Curiositats lingüístiques, a entendre els envitricolls de mots i expressions com «anar conill», «mal xinat», «katiuska», «blaugrana i blanc-i-blau» o sobre l’ús correcte de can o Can davant del nom d’una masia.

Amigues, amics: davant la barbàrie i la repressió, mantinguem-nos serens i alhora ferrenys, resistents, sense treva. Donec perficiam!