Número 9. Octubre de 2017

«Quan octubre ha finit, mort la mosca i el mosquit.» No sabem, a hores d’ara, si el canvi climàtic finirà amb els sàpiens, però en aquest nou lliurament de La Resistencia, el número 9 —corresponent a aquest mes tardoral– alguns articles i reports en parlen a bastament, tant del punt de vista de l’acció dels éssers humans damunt del planeta (o del Regne d’Espanya damunt els catalans) com dels esperons anímics que ens proveeixen l’art i els poetes.

  • Tenim, d’entrada, un informe demolidor, «Un altre tren que arriba a l’estació: l’adaptació al canvi climàtic», del biòleg Gabriel Borràs, amb l’aixopluc dels Científics Catalans per la Independència, que aposta per la «intel·ligència emocional col·lectiva» per afrontar els reptes del canvi climàtic, especialment la gestió dels béns naturals, com l’aigua.
  • Després, en relació amb el sofert procés cap a la independència —ara ja amb presos polítics i la repressió que ve del 155—, hi tenim sengles articles de Josep Maria Sebastian («L’home i els seus límits. La història inaturable») i Nan Orriols («Sàpiens per la independència»), de qui també heu de seguir els seus bitllets setmanals a El Serpent.
  • En el mateix sentit, el llibre que oferim aquest mes, Les Conspiracions, del poeta proletari Joan Salvat-Papasseit, no solament és un cant d’enyorança a la terra, sinó, també, un retrat de la Castella «ferrenya i aspra» que atàvicament oprimeix els pobles.
  • I en Toni Coromina que ens ofereix una pregona reflexió a l’article «Matar en nom de Déu», des de l’antigor fins ben bé avui mateix.
  • I els poetes, què hi diuen? L’un, Josep Riera, poeta del Lluçanès, és entrevistat per Josep Maria Sebastian, i ens descobreix aspectes d’aquest poeta-pagès d’Oristà; en l’altre, Xavier Borràs fa un report de la tasca plàstica i poètica de Gabriel Salvans a la xarxa Instagram, on ja aplega 111 fotografies sota el lema «Tu i el llibre», sempre lluny de l’enrarit ambient metropolità, com bé escau en La Resistència.
  • Finalment, last but not least, la nostra lingüista, Esther Pujadas, ens ajuda, a les Curiositats lingüístiques, a entendre els envitricolls de mots i expressions com «anar conill», «mal xinat», «katiuska», «blaugrana i blanc-i-blau» o sobre l’ús correcte de can o Can davant del nom d’una masia.

Amigues, amics: davant la barbàrie i la repressió, mantinguem-nos serens i alhora ferrenys, resistents, sense treva. Donec perficiam!

 

 

Número 8. Setembre de 2017

Arribem al número 8 de La Resistència una mica amb la llengua fora: els esdeveniments de les darrers setmanes han impedit la nostra tasca voluntària d’edició i sortim una setmana després del que és habitual; dicsulpeu-nos, doncs, aquesta inesperada tardança. En els escrits d’aquest lliurament potser hi trobareu algunes raons:

  • Per exemple, la mentalitat carpetovetònica que va dur un seguit de militars espanyols a defensar l’indefensable, una història sobre els límits humans que ens reporta Josep Maria Sebastian a l’article «Els últims de Filipines, l’heroïcitat com a límit de l’estupidesa humana».
  • Igualment, Xavier Borràs ens recorda que la persistència del transfranquisme, concepte encunyat els anys vuitanta a la revista El Llamp, entronca suara –vista la repressió que patim els catalans de cara al referèndum de l’1 d’octubre– amb un concepte més nou, però no menys definitori: democratura. Llegiu-ho a «La democratura espanyola i la llibertat de Catalunya».
  • Nan Orriols també hi fica cullerada, amb el seu habitual estil irònic, però aferrissadament realista, quan opina i aporta dades poc conegudes a «La tirania dels dinosuares», sobre les majories absolutes i els «polítics» que s’eternitzen en els càrrecs, com Joan Clos o Lluís Armet (i tants d’altres).
  • Precisament, Orriols continua delectant-nos amb els seus bitllets mensuals a El Serpent. Aquest cop, amb filosofia, no s’està d’hòsties i afronta la darrera canícula d’estiu amb seny; un mot, canícula, que la nostra lingüista Esther Pujadas, s’encarrega a les Curiositats lingüístiques d’aclarir-nos d’on vé, igual com el pipiripip o, encara, el gran dubte ontològic de tots els temps: fullet o fulletó?
  • El poliperiodista Toni Coromina fa una defensa aferrissada del poeta de Folgueroles a «Verdaguer pobre, perseguit i rebel», un nou/vell esguard, en què ens parla dels últims anys de mossèn Cinto, quan va escriure unes poesies d’intens contingut humà, realistes, sense gaire retòrica i amb poca presència de la providència divina, algunes de les quals fins fa poc inèdites.
  • I un nou llibre, de franc, de la mà del santjoanenc Ferran Miquel, que ha cedit en exclusiva a La Resistència: La importància dels secrets, amb la casa rural El Reixac de rerefons i paisatge. No us el perdeu.

Esperem, si el Regne d’Espanya no ho acaba d’espatllar per la força bruta, tornar el pròxim octubre amb noves històries per reflectir l’esperit dels territoris que, potser, aviat, començaran a ser més lliures. Donec perficiam!

Número 7. Agost de 2017

Encara estem colpits i irats per la barbàrie feixista que va ocórrer a Barcelona, Cambrils, Alcanar i Sant Just Desvern el passat 17 d’agost, just en el moment que estàvem editant el setè lliurament de La Resistència, corresponent a aquest darrer mes canicular. Com la immensa majoria de catalans ja han expressat de forma explícita a carrers i places no solament no tenim por, sinó que ens refermem en els nostres objectius fundacionals per continuar oferint-vos aquesta publicació mensual.

  • En aquesta ocasió, podeu llegir l’interessant article de Josep Maria Sebastián de la sèrie recentment encetada «L’home i els seus límits», que dedica ara a «Pensar no està de moda», amb incursions en filòsfofs com Ernst Bloch, Thomas More, Herbet Marcuse o la mirada poètica de Fernando Pessoa.
  • La nostra lingüista particular, Esther Pujadas, ens explica a les «Curiositats lingüístiques» històries per descobrir nous i vells mots, com xarlatà, «pinganillo» o altres que segurament no sabíem o no havíem descobert encara.
  • Què tenen a veure el president del Barce (el mal dit Barça), la memòria, les notícies i els catòlics i els comunistes? Si ho voleu saber de primera mà no us perdeu els articles de Nan Orriols d’aquest lliurament de la nostra publicació a El Serpent.
  • Un nou llibre —dels imprescindibles—, encara que breu no menys gruixut quant al pensament que expressa:  l’anomenat «Missatge del gran cap Seattle, de la tribu dewamish, al president dels Estats Units, Franklin Pierce», conegut posteriorment sota el nom de Nosaltres som part de la Terra. Un dels textos pioners del que posteriorment es va anomenar «ecologia profunda», per bé que arrossega des de fa més quaranta anys problemes sobre la seva autèntica autoria.
  • Toni Coromina tampoc no ha fet vacances i ens conta a «L’ocàs dels pellaires» detalls imperdibles sobrè l’ensulsiada d’una de les indústries més importants de la ciutat de Vic, dels macroprojectes urbanístics que es volen fer en els terrenys de Can Baumann i de la manca de tremps dels sindicats…
  • Sabeu què és l’altextremeny (també conegut com castúo)? Sabeu que el poeta Jose María Gabriel y Galán, mort a 34 anys, feia servir aquesta llengua quasi oblidada per escriure els seus versos, que van merèixer l’atenció de Maragall, Unamuno o Pardo Bazán? Us oferim un text dels imprescindibles: el nostre editor, Xavier Borràs, ho explica a «Un poeta. Gabriel y Galán i “El embargo”».

Que tothom es cuidi molt i estigui atent als temps que vénen…, resistirem!

Número 6. Juliol de 2017

Arribem al mig any de La Resistència, aquest projecte de periodisme tranquil i no metropolità, i en aquesta ocasió venim farcits d’articles i reportatges de gran interès:

  • D’entrada un nou Informe del nostre biòleg de capçalera, en Gabriel Borràs, que ens conta —amb dades fidedignes i de primera mà— el xafastre econòmic, quasi mafiós, del Canal Segarra-Garrigues, en el text «Ametlles, val més mortes que enaiguades».
  • El report de l’editor de La Resistència, Xavier Borràs, conta una història increïble, «Una mare, un infant, una bicicleta i 900 km de vacances!», protagonitzada per la Irene i el seu fillet de 3 anys, que la primavera d’enguany van fer el camí de Sant Jaume pel plaer d’estar junt a l’aire lliure i passar-ho bé. Es pot demanar més?
  • Pel que fa al text que oferim en descàrrega gratuïta, hi trobareu Amok, un deliciós, per bé que inquietant, text del gran escriptor que fou Stefan Zweig, i que arrela en una dramàtica història d’amor. No us ho perdeu!
  • No menys interessant és la memòria que sempre ens serveix a la secció d’Articles el periodista i artista del tot, en Toni Coromina, aquesta vegada centrat en un episodi històric que va causar sensació al seu moment: l’ocupació de la plaça de Vic per convertir-la en un solàrium, un fet que ens explica a «El Solàrium de la Plaça de Vic», just ara que fa ben poc es va tornar a emplatjar la plaça per commemorar aquell esdeveniment del 10 de juliol de 1982.
  • També, en aquesta secció, en Nan Orriols ens rememora una història quasi oblidada, la d’Antonio Cubillo, el líder independentista canari —arxipèlag absolutament desconegut per a la majoria—, en el text «La resistència i les Illes Canàries». Igualment, tant en Nan Orriols com l’amiga Esther Pujadas no deixen de recordar-nos què pensen, l’un a El Serpent, o què aprendre de la llengua, l’altra, a les Curiositats lingüstiques.
  • Igualment, el periodista Josep Maria Sebastián enceta en aquests Articles una saga nova: L’home i els seus límits, aquest primer cop amb unes notes dedicades als monjos budistes que s’enterraven en vida durant quasi 3.000 dies per aconseguir la «il·luminació». Sembla increïble? Doncs, no és real i ho podeu llegir a «L’home i els seus límits. Els monjos que es momificaven en vida».
  • Però, en Sebastian no deixa de sorprendre’ns, també, amb una irònica contalla —relacionada amb aquella famosa vaca cega maragalliana— a les Novetats Literàries, aquest cop amb un text imperdible, «El vailet del més enllà».

Bon mig any!, doncs, i gràcies pel vostre continuat suport.

Número 5. Juny de 2017

Just a les portes del solstici d’estiu, publiquem el cinquè lliurament de La Resistència, aquest cop amb els següents continguts:

  • A la secció de Reportatges, text i fotografies del periodista Josep Maria Sebastian a l’entorn d’un viatge entre folklòric i gastronòmic: «La ruta dels aplecs pel Vallespir»; també Nan Orriols ens delecta amb un seguit de fotografies inèdites del desert, que acompanya amb unes reflexions no menys interessants.a «Desert».Xavier Borràs també ens sorprèn amb la (re)descoberta de qui va ser definit com «el primer home del temps» a Catalunya; n’ha resseguit les traces —poc conegudes— a «Dionís Puig: el primer home del temps quasi oblidat».
  • El llibre que aquest mes us podeu descarregar de franc és un altre text del gran oblidat Joaquim Ruyra (no ens cansarem de llegir-lo). Aquest cop gaudiu de Les coses benignes, una deliciosa història centrada al convent dels Caputxins de Blanes, a la Costa Brava.
  • A la secció d’Articles, Toni Coromina ens aclareix l’esbiaixat concepte que tenen els nord-americans sobre què és resistir a «Hillary Clinton i “la resistència”», punyent com sempre.
  • I no us perdeu els darrers cinc articles del mes de maig d’El Serpent, igual com les cinc Curiositats lingüístiques de l’Esther Pujadas, que aquest cop ens resolt misteris com d’on ve el nom de Google.

Si sou resistents, difoneu La Resistència!

Número 4. Maig de 2017

En aquest quart lliurament de La Resistència, corresponent al mes de maig de 2017, hi trobareu els següents continguts:

Gauidu-ne, doncs, i feu conèixer La Resistència a amics, coneguts i saludats!

Número 3. Abril de 2017

Aquest tercer lliurament de La Resistència, corresponent al mes d’abril de 2017, coincideix amb la diada de Sant Jordi i per això mateix hem dedicat gairebé tot el número al fet literari:

 

  • A més a més, a l’habitual secció d’articles hi trobarem un suggeridor text de Toni Coromines sobre les Banderes descolorides i els esperats i punyents «bitllets» que Nan Orriols publica a la secció El Serpent.

També, volem agrair les darreres referències a La Resistència als mitjans digitals: d’una banda la ressenya feta a Nació Digital, i, de l’altra, l’article aparegut a Media.cat, portal de referència sobre els mitjans de comunicació, promogut pel Grup de Periodistes Ramon Barnils.

I, finalment, destacar la recent aparició de Poder i diners de la jet set d’Osona i el Ripollès (I), un llibre-reportatge del món de l’«alta societat» d’aquestes comarques, que ha escrit, editat i publicat el company i amic Albert Anglada i que ja es presenta en diverses poblacions.

 

Número 2. Març de 2017

En aquest segon lliurament de La Resistència, corresponent al mes de març de 2017, hi trobareu els següents continguts:

  • A la secció de Reportatges podreu llegir i contemplar-hi L’estany d’Espolla, un fenomen de la naturalesa, amb text, vídeo i fotos de Xavier Borràs.
  • A la secció de Llibres, un text llargament esperat, que suara oferim a tota la comunitat, El banquer anarquista (1922), de Fernando Pessoa, en una nova versió en català d’aquest inquietant i actualíssim text que ha confegit el nostre editor.
  • També, en aquesta mateixa secció de Llibres, oferim a partir d’ara les Novetats literàries que creiem d’interès per a tothom qui ens llegeix; les encetem amb un bell text de Ramon Cotrina, «Donya Amàlia», del seu llibre Retaule de pols (Viena Edicions, 1986).
  • A la secció d’Articles hi trobareu un punyent epistolari, data el 1979 (en ple transfranquisme), entre dos patriotes comunistes que ja prefiguraven per què Iniciativa és com és. Gabriel Borràs ha aplegat les lletres a Del PSUC del transfranquisme a la Iniciativa de 2017: per què són com són.
  • En Toni Coromina ens parla de L’entrada de les tropes franquistes a Vic, l’1 de febrer de 1939, pocs dies després que la capital osonenca fos bombardada per l’aviació feixista.
  • Igualment, en aquesta secció, els imperdibles darrers quatre articles d’en Nan Orriols a El Serpent.

Sou lliures de compartir per qualsevol mitjà aquests continguts, sempre i quan en citeu l’autoria i La Resistència.