Número 12. Gener de 2018

Tot just amb aquest dotzè lliurament de La Resistència arribem —més tard del que voldríem— al primer any de vida a la xarxa. I ho fem amb el mateix esperit i compromís que ens van fer néixer i que, al llarg d’aquests dotze mesos, ha aplegat entorn del projecte no solament fidels lectors sinó, alhora, un bon gruix de col·laboradors. Gràcies, doncs, a totes i a tots per la confiança. Aquí és a casa vostra.

 

  • En aquest primer número de 2018, sense que serveixi de precedent, com ens diu ell mateix —o perquè sí en serveixi—, Toni Coromina ens regala una facècia entorn l’Entronització d’Inés I, emperadriu de Tabarnia, amb la sucosa llista dels qui van assistir a tan magna celebració 155nenca.
  • Més seriosa, com és habitual, és l’aportació del periodista Josep Maria Sebastian, que ens parla a L’home i els seus límits. La capacitat d’adaptació  de la més que demostrada capacitat de l’espècie humana per adaptar-se a qualsevol dificultat geogràfica o climàtica.
  • L’editor de La Resistència, Xavier Borràs, ens convida a les seves noves Notes esparses des de la Vall d’en Bas —on viu exiliat de la metròpoli que l’abassegava—, uns bitllets breus, però concisos —que anirà renovant mes a mes—, sobre l’impacte dels nous temps en la vida pròpia i aliena, que ens afecta a tots.
  • Més nostàlgica, però no menys entretinguda, és la mirada que ens invita a fer Nan Orriols d’El negro zumbón, amb Silvana Mangano (1951)…, no tant per mirar enrere sinó per descansar una estona del 155 perpetu en què hem viscut sempre. D’ell mateix, no us perdeu la tercera i última part de «Dies del 155» i una aproximació al conflicte de Sixena a la secció d’obligada lectura El Serpent.
  • També ens acosten als usos de la llengua Esther Pujadas, a les «Curiositats lingüístiques», que ens pregunta si caguem com cal, sí o si…, o no!; i Josep Maria Sebastian a «La vida en poques paraules», que ens descobreix l’última pregunta.
  • Jordi Remolins — «Mecànic de bicicletes per imperatiu vital, pseudo-periodista, escriptor autoeditat, psicòpata frustrat i onanista a estones perdudes»— ens ofereix a les «Novetats literàries» quatre imperdibles contes brevíssims sota el títol «Tècnica d’avortament domèstic i altres narracions».
  • Ah, i no oblidem un nou llibre, aquest de Jacint Verdaguer, de qui oferim Lo mariner de Sant Pau i altres rondalles, just un any després que iniciàvem el servei de llibres de franc de La Resistència amb el llibre Vida íntima de mossèn Cinto, de Joan Güell.

Amb l’inici de 2018, el resum que us oferim de cada número —fins ara encapçalat per una caplletra— anirà il·lustrat amb alguna de les obres del llibre Indi, de Nan Orriols.

Número 11. Desembre de 2017

Gairebé a tocar del darrer dia de l’any, us oferim l’onzena edició de La Resistència, sotmesos encara al 155 dels pebrots (espanyols). Continuem, doncs, amb el Govern legítim exiliat a Brussel·les i pres en cel·la mesetària o en llibertat condicional en aquest país ple de colons i d’esclaus.

  • Nan Orriols, amb la seva inveterada ironia, ens parla del sexe i del poder amb exemples històrics, com el fabulós Happy birthday, Mr. President, de la malaguanyada Marilyn Monroe (no us en perdeu el vídeo). Llegiu, doncs, Poder, sexe i una reflexió sobre l’assassinat de John F. Kennedy. De n’Orriols continueu, també, llegint-ne els articles d’El Serpent, els darrers publicats al Diari de Manlleu.
  • El periodista de combat Toni Coromina fa un repàs per davant i per darrere dels insans costums que ens duen aquestes festes de les darreries de cada any a Nadal: llums i foscors, que ens il·lumina sobre l’estupidesa humana.
  • Josep Maria Sebastian no és menys punyent en la seva secció «L’home i els seus límits» amb la nova aportació sobre L’autoengany, tan fotudament (in)humà; no us perdeu, a més a més, la nova incursió a la secció La vida en poques paraules, que esbrina sobre quines són les que piquen totes, si les maces o les masses.
  • L’esforçat editor, de vida precària, Xavier Borràs fa una crida a la responsabilitat dels jornalistes en l’article El periodisme català davant la cruïlla de la rendició, amb uns versos de colofó. També, ha recercat en la vida i l’obra del folklorista i poeta del Lluçanès Josep-Maria Vilarmau, l’autor que ens aporta el llibre d’aquest mes, Holocaust, un testimoni colpidor de l’amor d’un pare per la sobtada mort del fill de 16 anys en els convulsos anys de la postguerra.
  • Igual d’esforçada és la tasca de reconeixement lingüístic que ens ofereix Esther Pujadas a les «Curiositats lingüístiques», aquest cop amb peces que ens aclareixen si som tòtils o gamarusses o si podem anar amb vambes a fer un àpat slowfood.
  • I, finalment —last but not least—, dues novetats literàries: l’una ens l’aporta Xavier Borràs sobre el darrer llibre de la trilogia universitària del savi vigatà Ricard Torrents, que acaba de publicar via Eumo La meva aposta per la Universitat. Una història per al futur, un relat viu i viscut sobre el restabliment de la universitat a Vic; l’altra és la incorporació als rengles resistents del jove ripollès Jordi Remolins, que ens ofereix la imperdible narració Espiral de dolor, la història d’un llenyataire que esdevé un atracador.

Amb l’any que fineix desitgem a tothom, especialment als resistents, un Millor Any 2018. Que sigui el dels desplegament de la República.

Número 10. Novembre de 2017

Arriba, més tard del que voldríem —el temps ens fuig entre les mans de tantes tasques que hem d’atendre— el número 10 de La Resistència, corresponent a aquest mes de novembre, ja fredorós, encara amb el Govern legítim exiliat a Brussel·les o pres a Madrid, com els Jordis.

  • En aquest lliurament ens plau molt de fer-vos partícips d’una nova aventura d’en Nan Orriols –anima primera de la nostra publicació–, que ens anuncia, de la mà de Xavier Borràs, exposició i llibre. Podeu seguir la presentació a l’article Nan Orriols exposa la seva obra pictòrica a la galeria El Carme de Vic i el llibre «Indi. Estampes i aforismes» i descarregar-vos l’excel·lent volum Indi, Estampes i aforismes, com sempre de franc. Borràs també ens presenta una imperdible novetat literària per als amants de la neu i de la muntanya: La Cerdanya. Esquí de muntanya per a petits i grans, de Ramon Orriols i Ricard Molina, veritables coneixedors d’aquests indrets cerdans.
  • Del mateix Nan Orriols podeu llegir —a més dels habituals bitllets d’El Serpent— un article en homenatge al guiller Pere  Torras, recentment traspassat, on en ens recorda la bella història que va escriure a Ànimes sobre el gos Pardu, que durant tants anys va acompanyar l’estadant de l’Espluga en els seus quefers ramaders. Ho podreu llegir a Un dia en Pardu, l’altre en Pere.
  • I en Toni Coromina fa un viatge a la psicodèlia i els joves contraculturals dels anys setanta i vuitanta a Vic i a la comarca d’Osona amb l’article La contracultura dels anys setanta i vuitanta a la Catalunya de terra endins, on podem fer sorprenents descobertes comunes a molts i moltes dels qui vam viure aquella esperançadora època.
  • Un temps no tan positiu, just al contrari, és el que ens retrata Josep Maria SebastianL’home i els seus límits. La capacitat de causar dolor, on dóna detalls de com els dogmes han estat sempre els impulsors de les pitjors salvatjades humanes, des de les garrotades que va pintar Goya, fins a les històries per a no dormir a l’Illa del Diable de la Guaiana francesa o al Guantánamo cubà de la mà dels militars dels EUA.
  • Per cert, seguint la petja de les Curiositats lingüístiques d’Esther Pujadas –que en aquesta ocasió ens descobreix els secrets lèxics de les «calamitats» o la singular «rodalia»—, el mateix Sebastian enceta una nova secció, dedicada al rerefons de dites i frases fetes quasi perdudes, sota el títol La vida en poques paraules, on sou cridats a aportar-hi les vostres troballes.
  • I, també, constatem una nova signatura, la de Salvador Serra, professor vigatà de Comerç Internacional, un dels membres fundadors de La Resistència —no endebades és membre del Consell Editorial—, que s’enceta amb un breu informe sota el titol Hi ha vida més enllà de la Unió Europea?.

Estigueu bons durant el que queda d’aquest 2017, l’any que l’independentisme ha descobert sota la catifa espanyola que la Dictadura, suposadament enterrada el 1978, és ara més viva que mai.

 

 

Número 9. Octubre de 2017

«Quan octubre ha finit, mort la mosca i el mosquit.» No sabem, a hores d’ara, si el canvi climàtic finirà amb els sàpiens, però en aquest nou lliurament de La Resistencia, el número 9 —corresponent a aquest mes tardoral– alguns articles i reports en parlen a bastament, tant del punt de vista de l’acció dels éssers humans damunt del planeta (o del Regne d’Espanya damunt els catalans) com dels esperons anímics que ens proveeixen l’art i els poetes.

  • Tenim, d’entrada, un informe demolidor, «Un altre tren que arriba a l’estació: l’adaptació al canvi climàtic», del biòleg Gabriel Borràs, amb l’aixopluc dels Científics Catalans per la Independència, que aposta per la «intel·ligència emocional col·lectiva» per afrontar els reptes del canvi climàtic, especialment la gestió dels béns naturals, com l’aigua.
  • Després, en relació amb el sofert procés cap a la independència —ara ja amb presos polítics i la repressió que ve del 155—, hi tenim sengles articles de Josep Maria SebastianL’home i els seus límits. La història inaturable») i Nan OrriolsSàpiens per la independència»), de qui també heu de seguir els seus bitllets setmanals a El Serpent.
  • En el mateix sentit, el llibre que oferim aquest mes, Les Conspiracions, del poeta proletari Joan Salvat-Papasseit, no solament és un cant d’enyorança a la terra, sinó, també, un retrat de la Castella «ferrenya i aspra» que atàvicament oprimeix els pobles.
  • I en Toni Coromina que ens ofereix una pregona reflexió a l’article «Matar en nom de Déu», des de l’antigor fins ben bé avui mateix.
  • I els poetes, què hi diuen? L’un, Josep Riera, poeta del Lluçanès, és entrevistat per Josep Maria Sebastian, i ens descobreix aspectes d’aquest poeta-pagès d’Oristà; en l’altre, Xavier Borràs fa un report de la tasca plàstica i poètica de Gabriel Salvans a la xarxa Instagram, on ja aplega 111 fotografies sota el lema «Tu i el llibre», sempre lluny de l’enrarit ambient metropolità, com bé escau en La Resistència.
  • Finalment, last but not least, la nostra lingüista, Esther Pujadas, ens ajuda, a les Curiositats lingüístiques, a entendre els envitricolls de mots i expressions com «anar conill», «mal xinat», «katiuska», «blaugrana i blanc-i-blau» o sobre l’ús correcte de can o Can davant del nom d’una masia.

Amigues, amics: davant la barbàrie i la repressió, mantinguem-nos serens i alhora ferrenys, resistents, sense treva. Donec perficiam!

 

 

Número 8. Setembre de 2017

Arribem al número 8 de La Resistència una mica amb la llengua fora: els esdeveniments de les darrers setmanes han impedit la nostra tasca voluntària d’edició i sortim una setmana després del que és habitual; dicsulpeu-nos, doncs, aquesta inesperada tardança. En els escrits d’aquest lliurament potser hi trobareu algunes raons:

  • Per exemple, la mentalitat carpetovetònica que va dur un seguit de militars espanyols a defensar l’indefensable, una història sobre els límits humans que ens reporta Josep Maria Sebastian a l’article «Els últims de Filipines, l’heroïcitat com a límit de l’estupidesa humana».
  • Igualment, Xavier Borràs ens recorda que la persistència del transfranquisme, concepte encunyat els anys vuitanta a la revista El Llamp, entronca suara –vista la repressió que patim els catalans de cara al referèndum de l’1 d’octubre– amb un concepte més nou, però no menys definitori: democratura. Llegiu-ho a «La democratura espanyola i la llibertat de Catalunya».
  • Nan Orriols també hi fica cullerada, amb el seu habitual estil irònic, però aferrissadament realista, quan opina i aporta dades poc conegudes a «La tirania dels dinosuares», sobre les majories absolutes i els «polítics» que s’eternitzen en els càrrecs, com Joan Clos o Lluís Armet (i tants d’altres).
  • Precisament, Orriols continua delectant-nos amb els seus bitllets mensuals a El Serpent. Aquest cop, amb filosofia, no s’està d’hòsties i afronta la darrera canícula d’estiu amb seny; un mot, canícula, que la nostra lingüista Esther Pujadas, s’encarrega a les Curiositats lingüístiques d’aclarir-nos d’on vé, igual com el pipiripip o, encara, el gran dubte ontològic de tots els temps: fullet o fulletó?
  • El poliperiodista Toni Coromina fa una defensa aferrissada del poeta de Folgueroles a «Verdaguer pobre, perseguit i rebel», un nou/vell esguard, en què ens parla dels últims anys de mossèn Cinto, quan va escriure unes poesies d’intens contingut humà, realistes, sense gaire retòrica i amb poca presència de la providència divina, algunes de les quals fins fa poc inèdites.
  • I un nou llibre, de franc, de la mà del santjoanenc Ferran Miquel, que ha cedit en exclusiva a La Resistència: La importància dels secrets, amb la casa rural El Reixac de rerefons i paisatge. No us el perdeu.

Esperem, si el Regne d’Espanya no ho acaba d’espatllar per la força bruta, tornar el pròxim octubre amb noves històries per reflectir l’esperit dels territoris que, potser, aviat, començaran a ser més lliures. Donec perficiam!