Número 19. Agost de 2018

Aquest número d’agost de La Resistència ens arriba veloç i rampant, com les darreres tempestes d’estiu que podrien ofegar, ja!, als feixistes que la campen arreu de Catalunya amb la impunitat que els atorga el Regne d’Espanya.

Tenim, en perspectiva, una tardor que diuen que serà calda, però ens temem molt que encara haurem de suportar més vexacions de part d’aquesta tropa de cretins i de necis. Mentrestant, nosaltres a la nostra.

 

  • En aquest divuitè lliurament, ens plau de donar la benvinguda a dos nous autors. D’una banda, na Maria Borràs (per fi una altra dona!) —de la nissaga dels Borràs de Gràcia—, que ens aporta l’informe Guardians de llavors: resistint al poder hegemònic de l’agroindústria, on ens conta la història del banc de genuïnes llavors que manté en un vila belga en Gilbert Cardon; també, de bell nou, ens alegra de tenir, a partir d’ara, la ploma de Jordi Sánchez, que va ser batlle de Calafell —per bé que ara ja no exerceix la política institucional— i que ens parla del «top manta» en l’espai públic.
  • Els col·laboradors habituals, però, continuen incansables. Llegiu, sinó, l’article d’en Toni Coromina sobre la internet i els llibres de text a les aules; o la qüestió del silenci que escriu Josep Maria Sebastian en la seva secció dels límits humans, que acompanya (com fa habitualment) d’un vídeo sobre el gran mim que fou Marcel Marceau; encara, amb embranzida, Nan Orriols ens diverteix i ens fa pensar en el seu article L’Atlàntida. Relat d’estiu, a més dels seus incisius i imprescindibles bitllets a El Serpent.
  • També, el nostre editor, Xavier Borràs, ens adverteix de noves plagues o sobre  l’alliçonadora dimissió de Nicolas Hulot —ministre de Transició Ecològica i Solidaritat francès—, a les Notes esparses des de la Vall d’en Bas d’aquest agost.
  • Esther Pujadas, en les seves Curiositats lingüístiques, ens ensenya novament a emprar bé els mots i la llengua, amb parelles lingüstíques dubtoses (Empoderar/apoderar; Està bo/És bo; Eixugar/Assecar) o com parlar de les vacances, just ara que la majoria de mortals que, per bé o per mal, n’han pogut fer, ja les han enllestides.

Quan arribi la tardor, en el pròxim número de La Resistència, hi haurà temps per a continuar picant la cresta de la ideologia metropolitana, de progrés i de «progres» (la pitjor raça del món mundial, que deia aquell), tan avesats a mirar-se el melic que ja no saben com caminar cap endavant.

Número 14. Març de 2018

Enllestim aquest número 14 de La Resistència, corresponent al mes de març, aquest Divendres Sant pasqual, amb la primavera encara tímida, de capvespres enfredorits, ventades i flors, majoritàriament grogues, que comencen a mostrar-se esponeroses. Tanmateix, un vent de malvestats és el que ens assota de fa dies i dies, ara amb la gairebé totalitat del govern català a la presó i el president Carles Puigdemont custodiat en terres alemanyes. Però, resistim, continuem apostant per allò que ens pertoca i no ens afebleix, ans reforça el nostre pensament i el nostre sentiment de comunitat, conjurats com estem per la llibertat. En aquest nou lliurament, doncs, hi trobareu:

  • L’espaterrant història que ens conta el periodista Toni Coromina a «Los Borbones en pelota, una sàtira avui impensable», un relat cronològic de la vida i miracles a la cort de la Reina Isabel II que reproduïa unes fantàstiques aquarel·les pornogràfiques realitzades pel poeta Gustavo Adolfo Bécquer  i pel seu germà, el pintor Valeriano Domínguez Bécquer.
  • No menys impactants són els articles que ens ofereix Nan Orriols en aquesta edició: d’una banda, un sobre aquesta banda de «Societat Civil Catalana» (amb el vídeo arxifamós de la cabina dels Germans Marx a Una nit a l’òpera), i, de l’altra «Esclaus», sobre la retirada de l’estàtua Antoni López a Barcelona per part de l’Ajuntament d’Ada Colau, tan populista ella. I no us perdeu els habituals bitllets d’Orriols a El Serpent.
  • L’editor de La Resistència, Xavier Borràs, des de la Vall d’en Bas, insisteix amb les seves Notes esparses, aquest cop dedicades al concepte de L(a)normalitat —anormalitat/normalitat— en relació, per exemple, al temps hivernal (que enguany ens ha dut bona neu) o les pallisses que reparteixen alguns policies (que no deuen ser del grup aquell d’«els mossos seran sempre nostres»); també, ens vol fer reflexionar sobre la mort d’un llop solitari a Monts-ras i tenir un recordatori viu per a Manuel de Pedrolo, ara que en commemorem el centenari del naixement.
  • El també resistent i amic de La Resistència, el dissenyador gràfic Jordi Canelles, fa un sentit homenatge textual i il·lustrat als refugiats catalans de la Guerra d’Agressió (1936-1939) al seu blog personal, sobre Ribesaltes. Èxode. Holocaust. Memòria, que ens plau molt de reproduir en aquest número.
  • Igualment —resistent i col·lega des dels inicis—, Josep Maria Sebastian ens narra el mestratge quasi anònim de la gran Victòria dels Àngels (catalana d’adopció) en comparació amb l’evasora dimpostos Montserrat Caballé, que durant anys i panys va fer mans i mànigues perquè la primera no cantés al Liceu.
  • I fins a tres novetats literàries: d’entrada, la creativa aportació del mecànic de bicicletes Jordi Remolins, amb els seus inèdits «Microrelats»; de segon, un fet històric que calia ressenyar: la donació a la Universitat de Vic del llegat de l’escriptora Maria Dolors Orriols, una intel·lectual molt poc coneguda de qui caldrà parlar ben aviat; finalment, un Nou lliurament de «Poder i diners de la jet-set d’Osona i el Ripollès», d’Albert Anglada.
  • No podia ser que Joan Maragall no entrés a formarpart, també, de la nostra galeria d’il·lustres autors a recuperar. El llibre d’aquesta ocasió marcenca és un facsímil d’una edició de 1909 feta per a gaudi d’infants i joves, que podeu descarregar-vos de franc a Tria Joan Maragall.
  • I, las but not least, la infatigable Esther Pujadas, que en aquesta edició ens desembulla mots com l’eixavuiro osonenc, el carall (Bernat), el conseqüent o consegüent i, encara, l’origen de febrer, tot a les imperdibles Curiositats lingüístiques.

Estigueu bons i bones, i que tothom es mantingui fidel i amatent a la primavera catalana.

Número 12. Gener de 2018

Tot just amb aquest dotzè lliurament de La Resistència arribem —més tard del que voldríem— al primer any de vida a la xarxa. I ho fem amb el mateix esperit i compromís que ens van fer néixer i que, al llarg d’aquests dotze mesos, ha aplegat entorn del projecte no solament fidels lectors sinó, alhora, un bon gruix de col·laboradors. Gràcies, doncs, a totes i a tots per la confiança. Aquí és a casa vostra.

 

  • En aquest primer número de 2018, sense que serveixi de precedent, com ens diu ell mateix —o perquè sí en serveixi—, Toni Coromina ens regala una facècia entorn l’Entronització d’Inés I, emperadriu de Tabarnia, amb la sucosa llista dels qui van assistir a tan magna celebració 155nenca.
  • Més seriosa, com és habitual, és l’aportació del periodista Josep Maria Sebastian, que ens parla a L’home i els seus límits. La capacitat d’adaptació  de la més que demostrada capacitat de l’espècie humana per adaptar-se a qualsevol dificultat geogràfica o climàtica.
  • L’editor de La Resistència, Xavier Borràs, ens convida a les seves noves Notes esparses des de la Vall d’en Bas —on viu exiliat de la metròpoli que l’abassegava—, uns bitllets breus, però concisos —que anirà renovant mes a mes—, sobre l’impacte dels nous temps en la vida pròpia i aliena, que ens afecta a tots.
  • Més nostàlgica, però no menys entretinguda, és la mirada que ens invita a fer Nan Orriols d’El negro zumbón, amb Silvana Mangano (1951)…, no tant per mirar enrere sinó per descansar una estona del 155 perpetu en què hem viscut sempre. D’ell mateix, no us perdeu la tercera i última part de «Dies del 155» i una aproximació al conflicte de Sixena a la secció d’obligada lectura El Serpent.
  • També ens acosten als usos de la llengua Esther Pujadas, a les «Curiositats lingüístiques», que ens pregunta si caguem com cal, sí o si…, o no!; i Josep Maria Sebastian a «La vida en poques paraules», que ens descobreix l’última pregunta.
  • Jordi Remolins — «Mecànic de bicicletes per imperatiu vital, pseudo-periodista, escriptor autoeditat, psicòpata frustrat i onanista a estones perdudes»— ens ofereix a les «Novetats literàries» quatre imperdibles contes brevíssims sota el títol «Tècnica d’avortament domèstic i altres narracions».
  • Ah, i no oblidem un nou llibre, aquest de Jacint Verdaguer, de qui oferim Lo mariner de Sant Pau i altres rondalles, just un any després que iniciàvem el servei de llibres de franc de La Resistència amb el llibre Vida íntima de mossèn Cinto, de Joan Güell.

Amb l’inici de 2018, el resum que us oferim de cada número —fins ara encapçalat per una caplletra— anirà il·lustrat amb alguna de les obres del llibre Indi, de Nan Orriols.